Χαιρετε!
La pena de mort que se li va aplicar a Sòcrates va ser condemnat a morir bevent cicuta per expressar idees contràries a les pròpies de la ciutat d’Atenes i per pervertir la joventut. El van acusar tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.
El tribunal que l’havia de jutjar constava de 500 ciutadans, escollits a l’atzar.
Plató en el seu diàleg Apologia a Sòcrates, parla del seu judici, de com l’acusen i de com es defensa Sòcrates.
També allà explica la proposta de càstig d’ambdós bàndols. Sòcrates proposa que la ciutat el mantingui i que el convidin a dinar al Pritaneu, també hi afegeix pagar ell una petita multa, el jurat per contra proposa la pena de mort. El veredicte també és relatat a l’obra, el tribunal, empipat per l’alternativa proposada per Sòcrates, vota per 360 a favor i 140 en contra condemnar-lo a la mort.
Les últimes hores de Sòcrates són relatades a la obra Critó de Plató. Els seus amics van intentar convèncer-lo perquè fugís de la cel•la on estava empresonat després del judici, però ell no ho accepta, per coherència amb ell mateix. Quan anaren a veure’l el van trobar plàcidament adormit, no estava neguitós per el que havia de venir, estava molt tranquil, ja que ell estava convençut de que havia sigut just i que aleshores, no li podia passar res dolent. Així doncs morí bevent la cicuta a l’edat de 70 anys.